No m’agrada fer comentari d’enquestes ni ben ni mal intencionades, prefereixo referir-me a estudis fets al marge de la comtessa electoral quasi bé sempre, tot i que és inevitable de fer-ho a aquestes alçades, i ho voldria fer amb un clar tó objectiu, no científic perquè no ho és aquest blog, però si amb les idees clares i algunes referències que ens poden ser útils.
De fet no voldria referir-me a cap dels treballs que han estat presentats pels mitjans de comunicació, la SER, El Periódico, El País, Segre, on podrien ser discutibles alguns elements de la base mostral o d’altres variables, perquè, ja ho he dit, no voldria entra a fer valoracions de tècniques d’investigació social aplicada, perquè tampoc és el meu camp.
Com he comentat altres vegades, lo propi de politòlegs i sociòlegs és treballar a partir de dades reals, contrastables i per tant comparables a partir d’una temporització que no és produeix en els casos de atendre l’imperatiu legal de tancar publicació abans de la darrera setmana de campanya electoral.
He llegit aquests dies el que ens diuen experts en la matèria i no puc per més que coincidir amb ells, entre altres coses perquè la seva valoració coincideix amb dades amb les que treballo i sobre les que només n’he parlat a un cercle molt reduït de persones. De fet el propi Miquel Iceta, en el seu blog també en fa referència, amb una apreciació generalitzada: l’efecte pervers de l’inici de campanya de CIU, per una banda i la consolidació del candidat Montilla per l'altre, el que alguns ho veuen com un procés Zapatero 2, recordeu lo criticat que era per una actitud que el considerava “bobo”, sosoman, li deien, ho recordeu?
En tot cas tot sembla ratificar que és manté la tendència del model pentapartit corregit que planteja un hinterland dual, és a dir dos grans partits PSC i CiU que es consoliden com a tals, després que un d’ells, CiU, hagués jugat durant un llarg període de temps a modus de partit únic, fruit d’una intencionada identificació país i partit i tres partits que abasten la resta de l’arc parlamentari un de força mitjana ERC i dos menors PP i ICV.
De fet no voldria referir-me a cap dels treballs que han estat presentats pels mitjans de comunicació, la SER, El Periódico, El País, Segre, on podrien ser discutibles alguns elements de la base mostral o d’altres variables, perquè, ja ho he dit, no voldria entra a fer valoracions de tècniques d’investigació social aplicada, perquè tampoc és el meu camp.
Com he comentat altres vegades, lo propi de politòlegs i sociòlegs és treballar a partir de dades reals, contrastables i per tant comparables a partir d’una temporització que no és produeix en els casos de atendre l’imperatiu legal de tancar publicació abans de la darrera setmana de campanya electoral.
He llegit aquests dies el que ens diuen experts en la matèria i no puc per més que coincidir amb ells, entre altres coses perquè la seva valoració coincideix amb dades amb les que treballo i sobre les que només n’he parlat a un cercle molt reduït de persones. De fet el propi Miquel Iceta, en el seu blog també en fa referència, amb una apreciació generalitzada: l’efecte pervers de l’inici de campanya de CIU, per una banda i la consolidació del candidat Montilla per l'altre, el que alguns ho veuen com un procés Zapatero 2, recordeu lo criticat que era per una actitud que el considerava “bobo”, sosoman, li deien, ho recordeu?
En tot cas tot sembla ratificar que és manté la tendència del model pentapartit corregit que planteja un hinterland dual, és a dir dos grans partits PSC i CiU que es consoliden com a tals, després que un d’ells, CiU, hagués jugat durant un llarg període de temps a modus de partit únic, fruit d’una intencionada identificació país i partit i tres partits que abasten la resta de l’arc parlamentari un de força mitjana ERC i dos menors PP i ICV.
Aventurar un resultat resulta dificil però la viabilitat de repetir situacions similars a les de 1999 o 2003 apunta cada cop amb més força, tot dependrà en definitiva de la desmotivació que hagin aconseguit les respectives campanyes i en quin grau la motivació faci que hi hagi un o altre resultat de participació i d'on, el que farà que es determini quina serà la tendència final.
En tot cas hom reconeix una previsible tendència a la baixa de CiU i una consolidació del PSC. Com diu algú, en l'àmbit de la Ciència Política, comença a primar ja el valor simbòlic de les sigles.
Dos comentaris a tenir en compte, com també indica Iceta, ésl de Àngels Pont i els de Joan Tàpia, dels que us en recomano la lectura.
Alguns estudis que he pogut localitzar:
Instituto Opina per a la SER (I)
Instituto Opina per a la SER (II)
Instituto Opina per a la SER (III)
TNS-Demoscopia per a Antena 3 i Onda Cero, publicat per ADN
Baròmetre d'Opinió Política del C.E.O.
Són interessants, i us en presento l'enllaç de les de Opina per El País, les de Noxa per a La Vanguardia (un pdf* on també hi podeu trobar les de altres mitjans com ara la de Sigma 2 El Mundo, ) , la de Gesop per El Periódico i les seves gràfiques i em falta trobar la de Segre.
