“...Reflexionem també de que hi ha gran esperança de que sigui un bé. La mort és una d’aquestes dues coses: o bé el que està mort no és res ni té sensació de res, o bé, segons es diu, la mort és precisament una transformació, un canvi de morada per a l’ànima d’aquest lloc a un altre lloc. Si és una absència de sensació i un somni, com quan es dorm sense somniar, la mort seria un guany meravellós. Doncs si algú, prenent la nit en la que ha dormit de tal manera que no ha vist res en somnis i comparant amb aquesta nit les demés nits i dies de la seva existència hagués de reflexionar i dir quants dies i nits ha viscut en la seva vida millor i més agradablement que aquesta nit, crec que no ja un home qualsevol, sinó que fins i tot el gran Rei trobaria fàcilment contables aquestes nits comparant-les amb les altres dies i nits. Si en efecte la mort és quelcom així, dic que és un guany, doncs la totalitat del temps no resulta ser més que una sola nit. Si per altra part la mort és com emigrar d’aquí cap un altre lloc, i és veritat, com es diu, que allà estan tots els que han mort, quin bé hi hauria més gran que aquest....? [1]
[1] Plató. Apologia de Sòcrates : Critó, Eutifró, Protàgores. Edicions 62. Barcelona. 1992
[1] Plató. Apologia de Sòcrates : Critó, Eutifró, Protàgores. Edicions 62. Barcelona. 1992