“El meu amic pateix una rara malaltia. Aquesta malaltia no té nom encara; però vaig a donar-li: es diu, o es dirà, si el nom és acceptat i acaba tenint bona fortuna: majusculisme. El majusculisme és la tendència a escriure amb majúscules una infinitat de paraules que no les necessiten. És a dir, que no les necessiten per als comuns dels homes. Perquè si les necessiten per als sers excepcionals que enfondeixen a les paraules una ànima misteriosa i tènue. Si jo dic: La Nit està saturada d’arcans, tot lletrat mitjanament entén que aquesta nit en majúscula no és un simple fenomen astronòmic que consisteix en que el gep de la vella terra ens amagui el sol.... La nit de la que parla el majusculista és una entitat, és una entelèquia... i la seva majúscula inicial ha de ser una majúscula transcendent.....” [1]
[1] Amado Nervo*. Cuentos y crónicas de Amado Nervo. UNAM. Mèxic. 1993. pag. 69
*poeta mexicà (1870/1919)
