“...Hi ha tres mons: l’inferior dels animals i les plantes, que estan lliures d’engany i mentires, per viure subjecte a la llei de la natura, el superior dels esser feliços que llueixen en la veritat mateixa, i el del mig, que és l’únic en el que s’asseu la vanitat i la falsedat. Si d’aquest últim fos possible expulsar la mentida, guardaria molta semblança amb el món superior, doncs la saviesa i la intel·ligència i l’ordre i el culte als déus, i l’amor a la immortalitat i altres moltes coses fetes a semblança d’un i altre món immortal, el corpori i l’incorpori, brillarien en aquest món intermedi. Però la realitat és que està tacat per l’engany i la falsia. “ [1]
[1] Cardano, Gerolamo. “Simulación y disimulación “ , en VV.AA., “Sobre la mentira” , Valladolid, 2001, pag. 25-31. (extracto de Proxeneta seu de prudentia civili en Opera Omnia, Lyon, Haguetan-Ravaut, 1663, vol I, pag. 394-395), citat a Miguel Catalán. Antropología de la mentira: Seudología II. Taller de Mario Muchnik, Madrid. 2005. pag. 41
