Seria molt aventurat de pensar, posem per cas, com la recreació de l’ Apolion relatada en els textos bíblics ens podria semblar, de fet, un text premonitori, com un relat, una visió, si pensem com n’hauria estat de complex segles enrere de poder descriure les tropes d’assalt modernes, els sorolls dels carros de combat, dels míssils, dels fusells d’assalt o de qualsevol estri o instrument de guerra; si entenem el text juanístic com escrit en el segle I de la nostra era, i la descripció que en ell se’n fa del relat apocalíptic de la destrucció[1], en coincidència entre la denominació hebraica בדון i la denominació hel·lenística Απολλυων, tot i que alguns estudiosos ho atribueixin a influències babilòniques. Podria assimilar-nos, perquè no, als relats dels moderns conflictes bèl·lics que assolen les regions antigues, vistos amb els ulls incrèduls i estorats d’un visionari, com qui veu el futur i no sap com interpretar aquelles imatges que res tenen a veure amb el seu context.
Contextualitzem per un moment aquest relat de la guerra, una guerra permesa, segons el text bíblic, que ens situa en un moment concret: “en la caiguda de l’estrella al terra”[2] i no seria difícil d’imaginar a partir del recorregut dels símbols que representen l’actual context dels estats - nació, i més en concret a l’orient mitjà, posem per cas; però el fet transcendent és el mateix aspecte que en el relat novel·lat donaria pas al anteriorment descrit, tot i sempre amb aquell caràcter simbòlic de difícil explicació per a un antic, que ens situaria de nou en una descripció com s’aboca a una guerra total, a com s’inicien les noves hostilitats, quin és el motiu, i com continuaria, no resultant de cap complexitat la seva identificació actual. Perquè pot observar-se tanmateix en el mateix text i en els versicles propers, com el visionari ens adverteix també de la globalització de retorn en aquest conflicte hipotètic[3], i no hauria pas de semblar agosarat de pensar en que això pugui ser així malgrat el mitologisme literari..., però no, a ben segur que seria molt aventurat de pensar que els textos antics ens adverteixen als habitants del seu futur, que és el nostre present, enllà on, també, diuen, va començar al menys una part de la nostra història, l’auge i declivi d’algunes civilitzacions...... com gens científic, veritat?
Contextualitzem per un moment aquest relat de la guerra, una guerra permesa, segons el text bíblic, que ens situa en un moment concret: “en la caiguda de l’estrella al terra”[2] i no seria difícil d’imaginar a partir del recorregut dels símbols que representen l’actual context dels estats - nació, i més en concret a l’orient mitjà, posem per cas; però el fet transcendent és el mateix aspecte que en el relat novel·lat donaria pas al anteriorment descrit, tot i sempre amb aquell caràcter simbòlic de difícil explicació per a un antic, que ens situaria de nou en una descripció com s’aboca a una guerra total, a com s’inicien les noves hostilitats, quin és el motiu, i com continuaria, no resultant de cap complexitat la seva identificació actual. Perquè pot observar-se tanmateix en el mateix text i en els versicles propers, com el visionari ens adverteix també de la globalització de retorn en aquest conflicte hipotètic[3], i no hauria pas de semblar agosarat de pensar en que això pugui ser així malgrat el mitologisme literari..., però no, a ben segur que seria molt aventurat de pensar que els textos antics ens adverteixen als habitants del seu futur, que és el nostre present, enllà on, també, diuen, va començar al menys una part de la nostra història, l’auge i declivi d’algunes civilitzacions...... com gens científic, veritat?
[1] Apocalipsi, 9, 7-11: “7 l’aspecte de les llagostes era semblant a cavalls preparats per a la guerra; als caps hi tenien com corones d’or, les seves cares eren com cares humanes, 8 teníen cabell com cabell de dona i les seves dents eren com de lleons 9 tenen cuirasses com cuirasses de ferro i el soroll de les seves ales era com el tronar de molts carros de cavalls corrent a la batalla; 10 tenien cues com d’escorpins i també fiblons, i en les seves cues tenien poder per a danyar als homes durant cinc mesos. 11 Sobre ells tenen com a rei a l’àngel del avern, quin nom en hebreu és Abadón, i en grec, Apolión.”
[2] Apocalipsi, 9, 1: “El cinquè àngel tocà la trompeta i vaig veure com una estrella que cau del cel a la terra i se li dona la clau del pou de l’avern”
[3] Apocalipsi, 9, 13-17 “13El sisè àngel tocà la trompeta i vaig escoltar una veu entre els quatre corns de l’altar d’or que era davant de déu, 14 la qual deia al sisè àngel que tenia la trompeta: “allibera als quatre àngels que estan lligats al costat del gran riu Eufrates!”15 I foren alliberats els quatre àngels que estaven preparats per a l’hora, dia, mes i any, a fi de matar la tercera part dels homes. 16 I el nombre dels exèrcits dels genets era dos-cents milions. Jo vaig escoltar el seu nombre.17 I així vaig veure en aquesta visió els cavalls que tenien cuirasses de foc, safir i sofre. Els caps dels cavalls eren de lleons, y de les seves boques sortia foc, fum i sofre.”
