“Sòcrates: ...En conseqüència, si tot no n’és pas d’igual a la vegada i sempre per a tothom, i si cada ser no n’és pas diferent per a cada individu, està clar que les coses tenen en elles mateixes una realitat constant, que elles no són ni relatives a nosaltres ni dependents de nosaltres, i que elles no varien pas a grat de la nostra manera de veure les coses, però que elles subsisteixen en elles mateixes, segons la seva essència i la seva constitució natural...” [1]
[1] Plató. Obres de Plató. Cràtil o de la propietat dels noms. Traducció Víctor Cousin. Rey et Gravier. Paris. 1837. pag. 11
