“La natura i la raó són sempre d’alguna manera, la font del coneixement dels principis morals. La raó és, en efecte, capaç de conèixer la veritat. Sobre aquesta capacitat natural es basa també el poder que la fa “creadora de normes”, ja que aquesta arrela en el coneixement de la veritat sobre el bé. La raó és en efecte qui coneix la veritat sobre el bé moral, tant de l’objecte de les accions humanes com de les accions mateixes” [1]
[1] Karol Wojtyla. Mi visión del hombre: Hacia una nueva ética. Traducció de Pilar Ferrer. Ediciones Palabra. Madrid. 1997. pag. 38
