Edward Osborn Wilson ens mostra com la recerca en genètica humana i neurociència han enfortit una comprensió biològica de la naturalesa humana. La Sociobiologia humana, la sovint es denomina com a psicologia evolutiva, té en l'últim quart de segle el seu propi camp d'estudi, basant-se en la teoria i les dades d'ambdós, de la biologia com de les ciències socials; de fet, la naturalesa humana, té evidentment una base biològica. Wilson, ens descobreix però diferents aspectes que ja en l’any 1975 van ser controvertits i amb forts atacs per part dels científics socials. A mi, però, el que em sembla més interessant en la seva obra, és la descripció que ens fa en un magistral paràgraf del que suposa i representa l’engany i la hipocresia, com a elements consubstancials en les relacions humanes, d’ells, Wilson ens diu que: “L’engany i la hipocresia no són ni mals absoluts que el homes virtuosos redueixen a nivells mínims ni tampoc trets residuals de caràcter animal que vagin a ser esborrats per la futura evolució social. Són mecanismes molt humans que fan front al complex tràfec diari de la vida social. (...) La franquesa dels vells primats destruiria la delicada organització de la vida social que les poblacions humanes han construït més enllà dels límits del clan immediat.”[1]
[1] Wilson, Edward O Sociobiology: the new synthesis.Ed.Belknap Press of Harvard University Press, 2000. pag. 277
