"El concepte mateix de riquesa nacional s’insinua entre els economistes del segle XVII – una representació que en part continua entre els del segle XVIII de una forma tal que la riquesa sembla creada exclusivament per a l’Estat, mentre que el seu poder sembla ser proporcional a aquesta riquesa.[1] Aquesta era una forma encara inconscientment hipòcrita en la que la riquesa mateixa i la producció de la riquesa s’anunciava com la finalitat dels Estats Moderns, els que eren considerats exclusivament com a instrument per a la producció de la riquesa."[2]
[1] Stewart, James, An Inquiry into the Principles of Political Economy, etc. Vol. I, pág. 327. Dublin 1770.
[2]Marx, Karl. Línies fonamentals de la crítica de la economia política (Grundiße) Edit. Crítica, Barcelona, 1977. pag. 5
[1] Stewart, James, An Inquiry into the Principles of Political Economy, etc. Vol. I, pág. 327. Dublin 1770.
[2]Marx, Karl. Línies fonamentals de la crítica de la economia política (Grundiße) Edit. Crítica, Barcelona, 1977. pag. 5
