Amb aquella naturalitat que correspon a tota una senyora, la Vicky Peña, flamant Premi Nacional de Teatre, que atorga el Ministerio de Cultura, reconeixia* que la van trucar mentre era a les Oficines de l’Atur a renovar la seva targeta, segurament es tracta d’un eufemisme, però servia per aclarir la següent pregunta que li faria l’entrevistador: “perquè aquest premi et suposarà nova feina, veritat?”, li deia, a la qual cosa la Peña reconeixia que el Premi no necessàriament passaria a suposar-li més encàrrecs
La veritat és que en els moments que estem vivint, aquesta visió que l’actriu catalana ens trasllada, no deixa cap mena de dubte sobre la vigent situació, al menys des de la perspectiva en la que jo m’ho miro, malgrat totes les cortines de fum i boira que es vulguin usar des de qualsevol dels punts de l’eix d’abscisses ideològic i/o nacional que es pretengui de fer planar sobre la realitat mateixa i em recorda molt aquell comentari al personatge en l’imaginari de Lleida que segurament pot ser propi de moltes altres localitats: el “tu rai”, que es va acabar morint de gana, perquè sempre rebia per resposta l’expressió: tu rai! us a sona?
* programa "Divendres" de la Televisió de Catalunya
