Notes de text II: olors

Fotografia original de Montse Esteba. Arbre del tram urbà de la carretera de Sant Hilari Sacalm a Santa Coloma de Farners

Els núvols semblaven pentinar-la mentre ensenyorida governava el cel d’aquell capvespre de tardor, en el que després de guaitar les pedres i veure’n les formes i els rostres que se’n dibuixen, com descobrint misteris, alçava els ulls i la veia enllà lluent i majestuosa. Totes les tardes, clavava els ulls al terra, escrutadors, i sempre era capaç de descobrir-hi en ell, rostres que li parlaven de la vida i dels fets que havien de venir; ho va descobrir tard, sempre havia tingut la sensació que aquells missatges en pedra volien dir quelcom, però se li feia estrany de veure-hi rostres de vegades vocalitzant, de vegades expressius, amb mirades que li feien descobrir i plantejar preguntes que no tenien resposta.

Després d’aquella mena de ritual que guardava zelosament, el passeig ja amb negra nit, esdevenia com una mena de sanejament mental si a banda s’acompanyava d’alguna barra de pa que per sopar duia sota el braç despertant aquella flaira algunes sensacions d’infantesa, com el record d’aquell carrer a la vora del “castell” on va viure, farcit d’olors distintes, la de la bodega de vi fermentat i roures dels bocois que pentinava les voreres, o les de la lleteria, on l’olor de llet recent munyida s’enlairava envoltant aquelles candeles sobre pals de fusta o l’olor de cigrons acabats de coure que regalimava la vella “porteria” en la que s’estava la família que els preparava o l’olor del bacallà salat que penjava com a reclam a la porta del “colmado”; la lluna potser no tenia importància per aquell nen, que jugava amb les flaires a “fet i amagat” quan les portes del carrer no es tancaven mai i era al carrer on es feia la vida i on passaven els dies i les hores....