Qui pot dir que un altre s’equivoca, qui és capaç de poder arribar als límits del saber per poder afirmar, com l’oracle que hom té el senderi de la veritat i que la possessió d’aquesta només a un pertany?
Albirar els resultats de l’opinió és lliure, però aquesta ja no pertany a qui l’ha emès, aquesta es socialitza en el moment en que deixa de ser una íntima reflexió per esdevenir quelcom de públic i en tant que pública, opinable; però pot configurar així una reflexió dialèctica, discutible? Aquesta és la pregunta, qui té la resposta...?