[1] Charles Louis de Secondat,
baró de La Bréde i de Montesquieu. “Les Cartes perses”. Consejo Nacional para
la cultura y las artes. Traducció i notes: María Rocío Muñoz. Mèxic. 1992.
[2] «Barkhause, que identificà
aquesta cita com el darrer vers d’un sonet de Vinzenso de Filicalia titulat all’Italia,
opina que la intenció de Montesquieu no era referir-se a Itàlia sinó que tal
vegada pretenia tractar de la dona en general. En aquest cas, les “cartes
perses” serien exclusivament una defensa de la dona en pro de l’alliberament.
Però hi ha també la possibilitat que servir tingui a veure aquí amb el sentit de
ser útil, servir a una causa, un cert sentit de milícia; i de ser així, potser
Montesquieu no va voler prestar la seva contribució ferma a la dona, sinó a la
veritat. Serà, doncs, la veritat –la veritat dels filòsofs, està clar- la que
haurà d’estar disposada a “servir sempre, victoriosa o vençuda”»
