Fotografia de Llorenç Melgosa
Caminaré aquest llarg camí,
Aquest camí tant llarg, fins al final,
Fins al final del cor,
Caminaré aquest llarg camí, llarg, llarg...
Res he de perdre sense pols
I el que està mort en mi. La filera de palmeres m’indica allò
que està,
Absent. Creuaré la filera de palmeres, necessita la ferida
al seu poeta
Per a dibuixar una granada a la absència?
Us construiré sobre el sostre del renill trenta finestres
Per a la metàfora. Sortireu d’un èxode per entrar en un
altre.
S’estreti o no la terra per a nosaltres, caminarem aquest
llarg camí
Fins al final de l’arc. Que les nostres passes es tensin com
a sagetes.
Som aquí des de fa poc i dins de poc aconseguirem
La sageta del
principi?
El vent gira al nostre voltant, gira, què dius?
Dic: caminaré aquest llarg camí fins al final... fins al
final.[1]
[1] Fragment
del llibre: Menos Rosas de Mahmud Darwish* Traducció i pròleg Maria Luisa
Prieto. Editorial Hiperión, 404 (traduir al català per Albert Balada)
*(1941-2008) fou un poeta nacional palestí,
conegut, juntament amb Ghassan Kanafi com el símbol de la identitat palestina i
la pèrdua de la seva pàtria, com s'observa constantment en l'esperit dels seus
poemes. Del còmput d'escriptors i intel·lectuals àrabs contemporanis, Mahmoud
Darwish n'és una figura cabdal, tant com Nizar Qabbani.
