 |
| Espectacle "Revolta" de l'Esbart Sant Martí de Barcelona |
Amb unes taxes d’atur, les més altes de tota la història d’Espanya, des que se’n tenen antecedents, tant des del punt de vista de l’atur com dels registres de la població activa que s’inicien en 1940[1], els analistes es pregunten per la inexistència de tensions socials evidents que s’haurien de fer patents en al menys dues formes clàssiques: l’augment de la delinqüència de carrer i/o l’augment de la revolta, la protesta social.
 |
| Evolució de la taxa d'atur a Espanya. Font INE |
No sembla que hi hagi un augment
de les dades de delinqüència, doncs les taxes de criminalitat es mantenen en
torn a 45%oo[2] segons les dades estadístiques
de europees, però si que hi ha un lleuger
repunt de les protestes des del 2011, en essència vinculat a moviments de
protesta com ara els coneguts com a 15N o les protestes per raó de la Llei
Hipotecaria i els efectes que està produint en l’actual parc d’habitatges ens podria fer pensar en una radicalització de la
protestat, però aquesta no es manifesta contràriament de manera radical, sinó
que manté uns paràmetres i uns criteris de certa racionalitat democràtica.
Què és el que fa, doncs què amb una
conjuntura econòmica adversa definida substancialment per l’augment de la
pressió fiscal, l’augment dels preus dels hidrocarburs, la energia i els
productes de primera necessitat, la evidencia dels efectes de la tercera
revolució tecnològica que tendeix a propiciar un augment exponencial dels exercits
laborals excedentaris, la fallida de una part substancial de la xarxa financera
del país, coberta o taponada amb fons creat ad hoc, la fallida dels processos
productius tradicionals sustentats en la obra pública i la obra privada, l’augment
de les taxes d’atur fins a la ràtio més alta coneguda des que es tenen estadístiques,
a la disminució del producte interior brut calculat a preus de poder de compra
internacionals, no es disparin les ràtios
de delinqüència ni de revolta social?
 |
Evolució del número de pensions i pensionistes |
Tot i que sembla que l’actual
taxa d’envelliment de la població espanyola és inferior a la mitjana europea, i
tenint en compte que “l’envelliment de la població és una de les principals
conseqüències de la transició demogràfica que ha viscuda Espanya, com el resto dels països
desenvolupats i progressivament de la resta del món, a curt termini la seva
evolució està molt condicionada per les estructures d’edats actual, reflex de
la història demogràfica de tot un segle”[3], la nomenada
taxa de dependència es manifesta de manera exponencial, de manera que aquesta
tendència d’envelliment i dependència amb una conjuntura com l’actual afirma la
tendència a suportar bona part dels costos familiars i de xarxa que aquelles
circumstàncies expressades en paràgrafs anteriors.
 |
| taxes de creixement del PIB des de 1850 |
Per altra banda, si tenim en
compte que la a mala conjuntura que pateix Espanya des de fa anys ha provocat
un marcat augment de la activitat econòmica dita irregular que s’explicaria per
factors[4] com
la composició sectorial de la nostra economia, intensiva en mà d’obra poc qualificada,
o la estructura institucional del mercat de treball, que han generat un
desproporcionat ajustament, ja citat del mercat de treball i un augment dels
exercits laborals excedentaris davant de la important caiguda del PIB, aquesta existència
de economia irregular detectable amb el creuament i discrepància de dades estadístiques
de la renda disponible i la despesa global, i el coneixement del mètode
transaccional, és a dir la relació constant entre el gruix de las transaccions
de la economia i el PNB oficial, sense oblidar la “tax morality”, és a dir la
acceptació ètica d’una imposició justa i necessària, podem observar com també
una part d’aquesta relació econòmica tendeix a apaivagar una possible revolta
social en la mesura en que contribueix a la renda no detectable.
Hom però aquestes circumstàncies
també son limitades i limitatives, en la mesura que no està demostrat que pugui
mantenir-se durant massa anys una disminució permanent dels exercits laborals
disponibles i alhora mantenir adequadament les rendes del dependents per edat
de les rendes de l’estat, factors que tanmateix incideixen tant en la economia
regula com en la economia irregular, de manera no es pot garantir que la crisi social
“violenta” no esdevingui en algun moment un factor desestabilitzant i alhora
contradictori respecte del model existent.
© Albert Balada
26-1-2013
[1] Anuaris estadístics de l’INE
[2] Anuaris estadístics de l’Eurostat
[3] Fernandez Cordón, Juan Antonio. Papeles de economía española, ISSN 0210-9107, Nº
77, 1998 , págs. 91-103
[4] Implicaciones
de la economía sumergida en España. Libro Marrón. Círculo de Empresarios 2010 Madrid
