Una cita: Mahatma Ghandi

Diuen que Mahatma Gandhi va dir un dia, que: “Un somriure no costa res i en canvi produeix molt; enriqueix a qui el rep sense empobrir a qui el dóna. No dura, això sí, més que uns instant, però el seu record pot esdevenir, de vegades, etern. Ningú és massa ric per a prescindir d’ella ni massa pobre per a no merèixer-la. Dóna felicitat en la llar i suport en el treball; és símbol d’amistat. Un somriure dona repòs al cansat, anima als deprimits, no es pot comprar, no es pot prestar, no es pot robar, dons són coses que no tenen valor, fins al moment en que el somriure es dona; i si algun cop et topes amb algú que no sap somriure, sigues generós, dóna-li el teu, perquè ningú te tanta necessitat d’un somriure com aquell no pot donar-la als demés”

La condició humana

I diria aquell ser diminut que gaudeix del sol sobre la fulla que sura en les aigües de l’estany, que el món és una altra cosa que allò que es té a l’abast de la vista? Segurament no, perquè la visió que en té de tot plegat limita la percepció mateixa de les coses i segurament el diminut ser estableix un complex ancoratge mental i determina, ho determina tot a partir del seu entorn més immediat, limitant, per tant, qualsevol amplitud de mires, qualsevol altra possible perspectiva sobre aquella mateixa cosa, que li donaria una nova dimensió, una nou parèntesi, una nova forma d’entendre l’univers mateix.

Va dir Mahatma Gandhi, en un discurs fet el 7 d’agost de 1.942, davant del Congrés Nacional Hindú: “ No volem estar permanentment com a granotes en una toll…”; aquest líder de la no violència, ens esperona en la lluita diària permanent, amb el seu missatge, ens guia per a la consecució de la llibertat personal que ens faci adonar de la nostra limitació de mires del nostre ancoratge en les perspectives limitades de la nostra condició que és humana, una condició que es reconeix en la recerca, però també en l’absència absoluta de valor, com la més universals de les condicions.

Reflexions sobre l'existència

Després de participar activament en el món de la política i els negocis, Ghandi, Mahatma Ghandi inicia un procés que és 0bjecte de no poques tesi doctorals; el model de l'alliberament d’un país de països, d’un continent mateix com és la Índia respecte del procés colonial anglès.

Certament el model, a banda del resultat conseqüència i efecte, ens inspira encara ara una certa compassió. Servir la teva pròpia persona al principi de la no violència, al principi de la resistència passiva, sense cercar mitjançant l’atac allò que pot obtenir-se d’una manera tranquil·la, reposada, gens submisa, amb un somriure a la boca i sense l’enveja com element substancial de l’existència.

Podria resultar difícil d’entendre, però la motivació d’un col·lectiu humà conscient de la seva transcendència, no pas personal, però si espiritual i humana porta a la gent que seguia Ghandi, no pas tota també és cert, a saber-se absolutament dipositaris d'un llegat ancestral, com nosaltres ho som a la vegada del nostre, del que ens han llegat els nostres pares i avis, com un model de vida, en el que heretem el nostre entorn i les relacions que d’ell se’n deriven.

Abastar el món a partir del principi de no resistència, del principi de serenor, avaluant cada dia com el primer i el darrer de la nostra existència a la vegada, suposa abastar un nou món de sensacions, de valors, de principis, en definitiva d’honestedat amb un mateix i amb l’entorn, enllà on la casualitat o l fatalisme l’han portat a néixer.