Ens cal saber ser receptors de la Llum...

Ens cal saber ser receptors de la Llum que circumda el nostre planeta, dadora de vida, aquella que ens és atorgada, com un privilegi, com regal que rep tot esser viu i saber enaltir aquest privilegi tot protegint-la com el bé més preuat; perquè som lliures i en aquest valor i principi, saber  alhora proclamar la essència de la igualtat i el destí de la humanitat que no és altra que en la calma i l’harmonia esdevenir sacerdots de la felicitat, com a bé suprem que ens pertany...

Honor i glòria a aquells que han sabut dur al llarg de la seva existència el preuat do de la bondat com a insígnia aurada ; sapiguem doncs fer d’aquest món la vívida presència del bé en cadascun dels seus punts cardinals a través dels nostres actes, allunyats de passions amb la única il·lusió de la amor com a penyora a transferir al proïsme...

© Albert Balada

04-05-2013    

La felicitat

“Penso que la felicitat terrena, la única de la qual no és donat de parlar, és probablement el sentiment que ens manté en una espera indefinida de la perfecció, de la plena satisfacció. És la idea divina que Adam s’endugué precipitadament del paradís en el moment de la expulsió. Famosa idea, que a més, ha portat no poques complicacions. La felicitat seria, doncs, en darrera instància, l’enyorança, i el desig que l’home té del bé absolut. Pura quimera, res més. Per sort, la nostra capacitat d’il·lusió no coneix fallides i es transmet intacta al llarg de generacions. La desesperança no existeix. Però l’home treballat per les idees, l’home que tracta d’aprofitar i manipular l’herència espiritual que ha arribat a les seves mans, no està en condicions de ser feliç ni de sentir-se satisfet, si no és per gràcia sobrenatural.” [1]

[1] Jonàs. Jocs d’atzar. Destino n. 952.(5-11-1955) pag. 31.