Ho deia en el meu post de l'article "el 18J: crear consciència", publicat als diaris La Mañana i Bon dia, i novament avui, després de l'excitant jornada d'ahir a Lleida, a Tàrrega, Montse Tura, la Consellera d'Interior, ha jugat a això, a crear consciència.
Veig molt clar, i ho deia també a la tertúlia de Segre que he compartit avui, com cada mes a la ràdio amb Dionís Oña, Montse Bergés i Pere Robert, que hi ha una necessitat imperiosa que les tertúlies siguem generadors d'opinió i no mers forums de discussió. En un moment com aquest, que ja haurien volgut els nostres avis ja no ens toca la dialèctica , ens toca just això: crear consciència col.lectiva, fer que el missatge clar i entenidor permete al ciutadà d'assolir unes quotes de llibertat en el criteri d'elegir que no ens faci avergonyir davant dels nostres fills en el record als nostres avis, com deia.
Ho deia també Montse Tura, recordant la memòria de la seva familia, però en especial la del seu avi, alcalde republicà, que va ser enterrat a les 08:00 h. per no crear disturbis; ella refereria la seva memòria com a focus dinàmic de la seva voluntat envers aquest Estatut que el 18 de juny sotmetem a referèndum.
Jo també penso en la memòria del meu avi, també republicà, també exilat, també deportat. Li podria mirar als ulls i dir-li que no he estat capaç de crear la consciència suficient per a fer que el millor estatut de la historia prengu vigència, i que continua el treball dels pares de la constitució?
Aleshores, haurem de continuar i continuar creant consciència.
Veig molt clar, i ho deia també a la tertúlia de Segre que he compartit avui, com cada mes a la ràdio amb Dionís Oña, Montse Bergés i Pere Robert, que hi ha una necessitat imperiosa que les tertúlies siguem generadors d'opinió i no mers forums de discussió. En un moment com aquest, que ja haurien volgut els nostres avis ja no ens toca la dialèctica , ens toca just això: crear consciència col.lectiva, fer que el missatge clar i entenidor permete al ciutadà d'assolir unes quotes de llibertat en el criteri d'elegir que no ens faci avergonyir davant dels nostres fills en el record als nostres avis, com deia.
Ho deia també Montse Tura, recordant la memòria de la seva familia, però en especial la del seu avi, alcalde republicà, que va ser enterrat a les 08:00 h. per no crear disturbis; ella refereria la seva memòria com a focus dinàmic de la seva voluntat envers aquest Estatut que el 18 de juny sotmetem a referèndum.
Jo també penso en la memòria del meu avi, també republicà, també exilat, també deportat. Li podria mirar als ulls i dir-li que no he estat capaç de crear la consciència suficient per a fer que el millor estatut de la historia prengu vigència, i que continua el treball dels pares de la constitució?
Aleshores, haurem de continuar i continuar creant consciència.
