Ha passat alguna cosa després del darrer post, com per exemple, que la selecció espanyola de futbol, no m’agrada el terme nacional, ha estat derrotada, com tocava, tanmateix, perquè com ja ho havia dit en alguna tertúlia aquell orgull patriòtic que havia despertat el que guanyés a seleccions de tres al quart, com Tunísia o Ucraïna o la mateixa Aràbia Saudita, no tenia mèrit, i ja veieu no entenc ni m’agrada el futbol, però es clar, arriba una selecció amb gent preparada i un entrenador català, com la francesa i ja veieu: 3-1 i “la gloriosa” cap a casa i dimissions anunciades. Quan aprendran que el patriotisme es demostra d’una altra manera, com per exemple en el nivell d’inversió en I+D+i!
Una altra de les coses que han succeït va ser ahir, al ple de l’ajuntament de la ciutat una qüestió menor, una bretolada, va planar sobre un dels debats mes importants de la vida ciutadana a Lleida, el debat sobre l’estat de la ciutat, que ha de reflectir allò que considera de bo l’equip de govern i la crítica de l’oposició. Com que malgrat ser una capital de província els nostres polítics son absolutament provincians, el debat el va tenir un suposat mail lavanderiasgavin@hotmail.com que enviava un power point que s’atribueix al gabinet i quina autoria ha estat assumida finalment per la JSC.
Aquest cop he de coincidir amb els editorials d’ambdós diaris.
Un, “La peixera” de l’amic Juan Cal al diari Segre, quan ens diu i ens recorda que : “els assumptes importants que s’han de debatre són la netedat, o no, de la ciutat, després del canvi de concessionari, la integració dels ciutadans immigrants, la prosperitat econòmica, la seguretat ciutadana, etc.”, però al final de la seva interlocució ens fa una reflexió que tampoc té cap desperdici: “No obstant, i perquè no hi hagi dubtes, si els correus denunciats surten de la Paeria, l’autor o autors s’inhabiliten per a l’exercici de càrrecs públics”.
L’altre, “La punxa” de l’amic Josep Ramon Correal on reflexiona sobre el rastre informàtic que deixen els productes electrònics com el word, power point, etc. y acaba dient quelcom de més important y que ens hauria també de fer reflexionar, primer als líders polítics, però després a tothom que d’una o altra manera estem vinculats amb la política, diu en Correal: “com podem veure, el debat polític de Lleida té un nivell elevadíssim.”
El Referèndum sobre l’Estatut obria un període electoral de facto, com així ha estat, que per se, ja ens portarà prou feina i tensions, cal que la política local se centri en allò que pertoca, en allò que representa la gestió i el contacte amb els ciutadans, la resta: collonades, però tan l’un com l’altre tenen raó, si be que el tractament informatiu ha estat divers en un i altre mitjà, qüestió també d’interessos electorals, suposo.
Una altra de les coses que han succeït va ser ahir, al ple de l’ajuntament de la ciutat una qüestió menor, una bretolada, va planar sobre un dels debats mes importants de la vida ciutadana a Lleida, el debat sobre l’estat de la ciutat, que ha de reflectir allò que considera de bo l’equip de govern i la crítica de l’oposició. Com que malgrat ser una capital de província els nostres polítics son absolutament provincians, el debat el va tenir un suposat mail lavanderiasgavin@hotmail.com que enviava un power point que s’atribueix al gabinet i quina autoria ha estat assumida finalment per la JSC.
Aquest cop he de coincidir amb els editorials d’ambdós diaris.
Un, “La peixera” de l’amic Juan Cal al diari Segre, quan ens diu i ens recorda que : “els assumptes importants que s’han de debatre són la netedat, o no, de la ciutat, després del canvi de concessionari, la integració dels ciutadans immigrants, la prosperitat econòmica, la seguretat ciutadana, etc.”, però al final de la seva interlocució ens fa una reflexió que tampoc té cap desperdici: “No obstant, i perquè no hi hagi dubtes, si els correus denunciats surten de la Paeria, l’autor o autors s’inhabiliten per a l’exercici de càrrecs públics”.
L’altre, “La punxa” de l’amic Josep Ramon Correal on reflexiona sobre el rastre informàtic que deixen els productes electrònics com el word, power point, etc. y acaba dient quelcom de més important y que ens hauria també de fer reflexionar, primer als líders polítics, però després a tothom que d’una o altra manera estem vinculats amb la política, diu en Correal: “com podem veure, el debat polític de Lleida té un nivell elevadíssim.”
El Referèndum sobre l’Estatut obria un període electoral de facto, com així ha estat, que per se, ja ens portarà prou feina i tensions, cal que la política local se centri en allò que pertoca, en allò que representa la gestió i el contacte amb els ciutadans, la resta: collonades, però tan l’un com l’altre tenen raó, si be que el tractament informatiu ha estat divers en un i altre mitjà, qüestió també d’interessos electorals, suposo.
Per acabar aquest post, dues cites, la primera aquella que s'atribueix al moralista i escriptor romà Lucio Anneo Séneca (4ac-65dc):
"El primer art que han d'aprendre els qui aspiren al poder és el de ser capaços de suportar l'odi."
La segona, la que s'atribueix a l'historiador britànic Arnold Toynbee (1889-1975):
"El major càstig per a aquells que no s'interessen per la política és que seran governats per persones que sí s'interessen."
