Ens movem en l’àmbit de la legalitat més exquisida no hi ha cap mena de dubte tant pel que fa referència a la doctrina i jurisprudència tant de la Junta Electoral Central com del Tribunal suprem, perquè, és evident que l’article 50.1 de la Llei orgànica 5/985, de 19 de juny de règim electoral general diu, i cito textualment: “...una campanya institucional destinada a informar als ciutadans sobre la data de la votació, el procediment per a votar, els requisits i tràmits de vot per correu..”.
Però han oblidat aquests preclars magistrats quins són els principis inspiradors de la dita llei orgànica en la redacció d’aquest articulat, que refereix a la presa de posició partidista en el procés electoral i malgrat ho sembli no ens situem en el mateix context, perquè estem parlant de l’aprovació o no d’una llei orgànica especial que confirma i configura el corpus constitucional de l’Estat i per tant és del tot impensable que l’Estat, promotor de la Llei, i per tant la Generalitat, representant ordinària de l’estat en el territori de Catalunya, no hagi de poder promoure el coneixement del contingut de llei que es pretén aprovar mitjançant la ratificació referendataria.
Caldria recordar la publicitat institucional de la Constitució Espanyola l’any 1978, la del primer Estatut d’Autonomia de Catalunya l’any 1979 o el més recent referèndum pel tractat de la Constitució Europea al 2005. Cap d’aquestes comtesses electorals haurien estat complertes si l’Estat, o la Generalitat en el seu cas no hagués fet prevenció del deure d’informació i del dret de rebre-la, del text de que es tractés.
Cert és que hi ha hagut un canvi de criteri, tot i que val a dir que en general les resolucions de la JEC acostumen a tenir un caire restrictiu, en defensa estranya de vegades de les posicions abstencionistes, però val la pena recordar com l’any 2005, amb motiu del Referèndum per a la ratificació de tractat constitucional europeu, la mateixa Junta electoral Central, va dictar la resolució de 19 de gener, en la que deia textualment “la campaña que puede realizar el Gobierno en el presente proceso de referéndum ha de limitarse a informar objetivamente sobre el contenido del Tratado por el que se establece una Constitución para Europa, eliminando toda clase de juicios de valor o lemas utilizados hasta ahora en televisión, página web u otros medios, tales como “Los primeros con Europa” u otras declaraciones, que puedan, directa o indirectamente, influir en la posición o actitud de los ciudadanos”.
Evidentment no feia una interpretació tant restrictiva com la que ha provocat l’enrenou jurídic actual i la pregunta que ens cal fer, doncs, és la que es deuen haver fet els dos magistrats del suprem que han expressat vot particular contrari a la del ponent de sentència, en el contenciós interposat contra les disposicions de la JEC: t’he una obligació especial d’informació l’administració respecte de les disposicions que estan sotmeses a procés refrendatari i això sense entrar en col·lisió amb el reconegut dret de sufragi i la seva exigència de realització en plena llibertat? A quins interessos polítics pot respondre la voluntat de la judicatura de coartar el deure d’informació cap a la ciutadania que té tota administració, al marge del debat polític que pugui produir-se? Quin sentit té sinó que la convocatòria del referèndum hagi de contenir el text legal que es sotmet a qüestió, en aquest cas el de l’EAC, com preveu la Llei orgànica 2/1980 de les diferents modalitats de referèndum?
Preguntes que quedaran sense resposta, però que abasten un concepte fonamental sobre quin és el paper de l’administració en els processos de referèndum, pràctica poc habitual en la democràcia continental i si el posicionament de la judicatura és realment restrictiu o marcadament intencionat.
