Lleida ha respirat amb el Sí al míting del Partit dels Socialistes, que ha estat una autèntica festa democràtica al Pavelló municipal de Pardinyes.
Una jornada esgotadora per a tota una organització que s'ha volcat amb esforç i amb ganes, amb entusiasme, amb uns discursos que ens han emocionat a tots. Hi havia calor, aquell que se sent tant bon punt hi ha feeling entre els discursos i l'àmbient.
Àngel Ros s'estrenava, era el seu míting multitudinari; un primer assaig va ser el dels actes d'homenatge a Joan Reventos, a l'Escorxador, però avui era una autèntica prova de foc, un veure l'alcalde de Lleida afrontant un repte, un auditori. I direu, amor de company, no, jo sóc molt crític i he de reconèixer que malgrat que s'ha pres la llicència del temps, ha estat absolutament fantàstic i ho demostren les tantes interrupcions que ha tingut, un moment de molt intensitat, avalat per la presència d'alcaldes de la franja, ha estat la referencia al conflicte del diocesà on ha vulgut fer una mirada a Miertas i Mascarell, en dir que, com be reflecteix el rotatiu Segre: "Aragó i Catalunya compartiran l'art, tot insistint que l'art no separarà aquestes dues comunitats", malgrat la obstinació malaltisa d'alguns.
Que dir de Pepe Montilla, el Ministre d'Industria, auster, com sempre, però amb un discurs de líder, seré, entenidor i concís. Pasqual, Maragall, ha estat com sempre, com el definia la presentadora, la Joanna Bonet, amb aquell punt de rauxa que el caracteritza.
José Luís Rodríguez Zapatero ha estat fantàstic, descobrint aquella millor faceta de qui se sent espanyol, però d'una altra España, no d'aquella que ha patrimonialitzat el PP, sinó de la solidària, de la diversa, de la progressista. M'ha tocat l'ànima en explicar l'anècdota de l'orgull amb el que rebia l'insult dels de l'extrema dreta en dir-li: catalán!, començava la seva aal.locució amb un explícit suport als socilistes vascos, com reflecteix el rotatiu El País.
Sense cap mena de dupte aquest equip que ha organitzat l'acte, liderat per la Tere, la Mónica, el Félix i tanta gent d'aqui i de Barcelona, que hi ha abocat temps i ganes han fet possible aquesta comunió, aquesta simbiosi, perquè si algú no n'estava convençut o convençuda:
Amb el SÍ guanya Catalunya
amb el NO guanya el PP
A Lleida també, com ho ha recordat l'alcalde, perquè cal assolir aquell percentatge que a Lleida ja va recolçar l'estatut de 1979, per cert no els fa grima als republicans recordar i pensar com l'alcalde estadella, republicà, va recolzar el del 31 i ara ells no estan pel del 2006?
Gràcies Lleida!
