La presentació a Lleida del llibre de Lídia Santos, Laia Bonet i David Fuentes “El nou Estatut, comentaris a peu d’obra”, editat per la Fundació Rafael Campalans, ens va reunir al voltant d’una taula i la Lídia, coautora, ens va permetre d’escoltar de primera mà, algun comentari altament assenyat sobre la carta “constitucional” catalana.
Quan dic assenyat, vull dir fruit de l’anàlisi i la reflexió científica, perquè estic convençut que aquest llibre acabarà sent un text a l’ús a les universitats en l’estudi del text estatutari, perquè com ella ens deia, no es un llibre de cronologia legislativa només, fa una aportació exemplificant en l’anàlisi dels continguts i aporta unes reflexions jurídico-tecniques en l’àmbit del Dret Públic interessants.
Recupera el sentit i ens situa en l’instrument previ al procés en comissió parlamentària al de Catalunya, quan afirma taxativament, i cito: “el govern catalanista i d’esquerres no volia el concert, volia un model constitucional, federal i generalitzable”, per concloure el "Pacte del Tinell" així ho disposava i la proposta per l’Estatut d’Abril de 2005, així ho va reflectir” (pag. 146). Certament és necessari el comentari per contextualitzar els treballs preliminars, els treballs tècnics i les discussions polítiques a partir d’un marc bàsic, d’uns principis inspiradors, en definitiva d’un model del societat que queda reflectit en tots i cadascun dels articles del text estatutari
En la meva francofilia, agrair el comentari personal que la Lidia em va fer sobre l’ advocat i periodista que va ser president de la cambra de diputats i president del consell de ministres i d’afers exteriors francès: León Gambetta, un radical republicà quin discurs posa les grans línies de batalla de l'oposició republicana en front dels candidats oficials del segòn imperi primer i després en front dels monàrquics, com a pare fundador de la III República.
Saludar des d'aqui la important tasca que desenvolupa la fundació en l'àmbit teòric i científic de la ciència política i felicitar al seu director al col.lega Albert Aixalà, que ens va portar a gaudir ahír, en el marc de "la Sibil.la" d'una hora magnífica, a redòs de la Seu Vella, on parlàrem, sense cap mena de dubte de la "polis".
