Ahir vaig ser convidat d’excepció a “La Tertúlia” que lidera Santi Roig, tot responent a una invitació a fer una valoració que se sostragués a l’àmbit polític, i entrés de ple en el terreny de l’anàlisi, que a alguns tant molesta, això sí amb un llenguatge planer per a poder-lo fer entenedor.
Tot un honor que Lleida TV volgués comptar amb la meva visió politològica, tot un repte, per altra banda que vaig intentar afrontar de la millor manera possible, aportant algunes dades, com ara els 54 municipis que a la demarcació de Lleida han superat el 80% de Sís o analitzant el fenomen de l’absentisme, el que alguns li diuen abstenció incorrectament, perquè abstenció és el vot en blanc contabilitzable, el “passar” del sistema és absència i ho vaig relacionar amb una país, la Confederació helvètica, Suïssa, on hi ha una llarga tradició refrendatària i vaig posar l’exemple dels darrers referèndums, els del mes de març, un sobre la segona volta en la elecció dels executius que va tenir un 36% de participació, qualificada com òptima, i l’altre sobre impostos, que va tenir un 46% de participació qualificada d’excel·lent, per tant no ens rasquem les vestidures que tampoc la llei estableix mínims de legitimitat.
Sobre el possible recurs d’inconstitucionalitat que sembla voler presentar el partit popular, em plantejava com un partit polític pot anar contra la decisió sobirana de ciutadans i ciutadanes, una cosa és un text legal parlamentari i una altra un text legal refrendat per la ciutadania, una actitud autènticament delirant la de la dreta espanyola i rància.
