El treball o els projectes poden ser mesurats per l’entusiasme que s’hi posa, com també per la mesura de les adhesions que genera. De fet el model occidental i més concreament mediterrani en contempla a més l’efecte negatiu o pervers que comporta aquesta acció, donat que a mode de partida d’escacs, la jugada continua sobre els/les que es genera el “pecat” de l’enveja, com una causa de gelosia mal entesa, a partir de pròpia percepció de manca de formació o la manca de relacions necessàries que, a sensu contrari, haurien possibilitar d'aconseguir d’adherir-se d’avant mà a un projecte o una acció.
Llegeixo a la contraportada del darrer llibre de Woddy Allen, una frase seva magistral que potser podriem relacionar amb el tema d'aquest ost, i si no ho és m'és ben bé igual, perquè val la pena de deixar-ne testimoni, si no ho és prou de testimoni un llibre. Ens diu el cineasta americà:
"M'alleuja molt saber que l'univers és defintivament inexplicable. Començava a pensar que era culpa meva"
