El paper que la política representa en la vida dels ciutadans, ens dibuixa un model que segurament sorprendria a més d’un o una, si de veritat s’arribés a conèixer el veritable valor de les coses.
És probable que el reconeixement de la gestió de la cosa pública no sigui vist pel conjunt de ciutadans com quelcom de consubstancial a la vida diària, potser perquè el discurs del que es fa o es deixa de fer, ve definit més pel calendari dels moments electorals que per la mateixa dinàmica de les coses.
L’aparició dels moderns mitjans de comunicació desdibuixa el panorama polític clàssic, sens dubte, fins al punt que el debat polític se substreu dels àmbits que li són propis i es trasllada als tabloides o les emissores de ràdio i televisió, de manera que la dialèctica que li és pròpia al debat parlamentari, es desdibuixa habitualment sense que la ciutadania, de vegades, entengui ben be què sobre el que és una o altra posició en un o altre afer.
La manca, per altra banda d’una evolució lògica en la dinàmica política de la societat, que, vulguem-ho o no, té una curta vida democràtica en aquest país i per tant mancada d’una autèntica cultura democràtica, fuig també de les responsabilitats que li haurien de ser pròpies hores d’ara i resta lluny de la implicació eficient i efectiva, de manera que aquí, encara, el concepte de Lobby, de grup de pressió perfectament organitzat, ni que sigui com a defensa dels propis interessos territorials, que tantes vegades s’esgrimeixen respecte de l’acció política, queda lluny encara, i de fet no ha estat interioritzat en l’imaginari col·lectiu; ens queda, vulguem-ho o no, encara una mica de camí per a recórrer.
Aspectes com el model industrial, la definició de l’especialització universitària, les infrastructures, etc., que tenen en una o altra força política un determinat accent, estan mancades d’aquella necessària força civil que aglutini, demandi o reivindiqui aquell paper que a tot cos social li pertoca i això no vol dir, des del meu punt de vista que el model de partits que tenim no sigui el vàlid o que aquest ja hagi caducat, al contrari, posa en evidència que la societat hauria de despertar potser és que el dia a dia ens pesa tant, que encara no ens permet de veure més enllà, potser...
És probable que el reconeixement de la gestió de la cosa pública no sigui vist pel conjunt de ciutadans com quelcom de consubstancial a la vida diària, potser perquè el discurs del que es fa o es deixa de fer, ve definit més pel calendari dels moments electorals que per la mateixa dinàmica de les coses.
L’aparició dels moderns mitjans de comunicació desdibuixa el panorama polític clàssic, sens dubte, fins al punt que el debat polític se substreu dels àmbits que li són propis i es trasllada als tabloides o les emissores de ràdio i televisió, de manera que la dialèctica que li és pròpia al debat parlamentari, es desdibuixa habitualment sense que la ciutadania, de vegades, entengui ben be què sobre el que és una o altra posició en un o altre afer.
La manca, per altra banda d’una evolució lògica en la dinàmica política de la societat, que, vulguem-ho o no, té una curta vida democràtica en aquest país i per tant mancada d’una autèntica cultura democràtica, fuig també de les responsabilitats que li haurien de ser pròpies hores d’ara i resta lluny de la implicació eficient i efectiva, de manera que aquí, encara, el concepte de Lobby, de grup de pressió perfectament organitzat, ni que sigui com a defensa dels propis interessos territorials, que tantes vegades s’esgrimeixen respecte de l’acció política, queda lluny encara, i de fet no ha estat interioritzat en l’imaginari col·lectiu; ens queda, vulguem-ho o no, encara una mica de camí per a recórrer.
Aspectes com el model industrial, la definició de l’especialització universitària, les infrastructures, etc., que tenen en una o altra força política un determinat accent, estan mancades d’aquella necessària força civil que aglutini, demandi o reivindiqui aquell paper que a tot cos social li pertoca i això no vol dir, des del meu punt de vista que el model de partits que tenim no sigui el vàlid o que aquest ja hagi caducat, al contrari, posa en evidència que la societat hauria de despertar potser és que el dia a dia ens pesa tant, que encara no ens permet de veure més enllà, potser...
Article radiofònic publicat a Onda Cero en aquesta mateixa data
