Els valors i els factors globals, són elements a tenir en compte en l’establiment de determinades polítiques d’aplicació micro, en l’àmbit de l’estat entès com una part del macro planetari ; de fet les posicions conservadores per una banda, i l’adequació a les perspectives liberals per l’altra, fan que determinats posicionaments menystinguin qüestions tant transcendents per a la convivència humana com els contingents d’exèrcits laborals en migració o més en un àmbit científic l’evolució del clima en el nostre planeta com a efecte directe de la darrera revolució industrial, per citar-ne dos de més entenedors.
Resulta evident que en períodes electorals poden magnificar-se situacions que de fet són per elles mateixes molt preocupants i que l’altra posició pot plantejar un rebaix de l’interès que en l’àmbit polític puguin tenir temes com els platejats que, per altra banda poden respondre a interessos econòmics ben concrets, molt concrets, que afecten a l’agreujament de les situacions que es plantegen ; potser el reconeixement de nous esquemes socials, per una banda, però també l’existència d’esquemes idèntics en les relacions entre països ens farien entendre com l’interès en establir un model utòpic no interessa determinades posicions polítiques que, per exemple qüestionen els models científics que plantegen el canvi climàtic, sobre el que la comunitat científica té un clar consens.
El perill que suposen en l’actualitat aquest tipus de plantejaments polítics sospitosament simplificadors del missatge polític que ens situen en un context pròxim al discurs que ja es va utilitzar en els processos electorals de la dècada del 90, hauria de posar en pre-avís als teòrics electoralistes, en el sentit de la consciència col·lectiva que això podria comportar.
Resulta evident que en períodes electorals poden magnificar-se situacions que de fet són per elles mateixes molt preocupants i que l’altra posició pot plantejar un rebaix de l’interès que en l’àmbit polític puguin tenir temes com els platejats que, per altra banda poden respondre a interessos econòmics ben concrets, molt concrets, que afecten a l’agreujament de les situacions que es plantegen ; potser el reconeixement de nous esquemes socials, per una banda, però també l’existència d’esquemes idèntics en les relacions entre països ens farien entendre com l’interès en establir un model utòpic no interessa determinades posicions polítiques que, per exemple qüestionen els models científics que plantegen el canvi climàtic, sobre el que la comunitat científica té un clar consens.
El perill que suposen en l’actualitat aquest tipus de plantejaments polítics sospitosament simplificadors del missatge polític que ens situen en un context pròxim al discurs que ja es va utilitzar en els processos electorals de la dècada del 90, hauria de posar en pre-avís als teòrics electoralistes, en el sentit de la consciència col·lectiva que això podria comportar.
