La Ilíada, com l’Odissea d’Homer, o tanmateix la Enèida del poeta Virgili, ens refereixen l’assalt de Troia, protegida per altres muralles i com l’estratègia dels grecs, fa possible travessar les defenses de la ciutat que aplegava un nombre d’homes per a la conquista que va de 23 a 30 o 50, segons les fons. L’ancoratge sociològic del model homèric, refereix, de fet una relació social dels grecs amb altres pobles amb els que comerciava, fins i tot el fet de la recuperació dels capturats, a canvi de cavalls que sembla que els grecs no pagaven mai, en tot cas. El model de l’engany clàssic a través dels exemples mitològics
Un fragment del llibre vuitè de l’Odissea homèrica ens diu:
“Així parlà i l’aede, mogut per un diví impuls, va entonar un cant quin començament era que els argivis van donar al mar en les seves naus molts baixes, després d’haver cremat el campament mentre alguns ja eren ocults amb el molt cèlebre Ulises en l’àgora dels teucres, ocults per un cavall que ells mateixos van arrossegar fins a l’Acròpolis.”
Un fragment del llibre vuitè de l’Odissea homèrica ens diu:
“Així parlà i l’aede, mogut per un diví impuls, va entonar un cant quin començament era que els argivis van donar al mar en les seves naus molts baixes, després d’haver cremat el campament mentre alguns ja eren ocults amb el molt cèlebre Ulises en l’àgora dels teucres, ocults per un cavall que ells mateixos van arrossegar fins a l’Acròpolis.”
