Com seria possible descobrir en tota sort d’anàlisi, els ítems que haurien de definir el claveage social en els propòsits mítics? Probablement destruiríem la màgia del moment en destorbar-nos per aquestes nicieses com ens diria algú en la seva ignorància, cercant propòsits de rigor i saviesa en consonància amb el que ens descobria Plató; si més no, caldria esmerçar esforços en retrobar-nos en la necessària prospecció d’ideals per a observar amb candidesa com en són d’ inútils els esforços des de la perspectiva acadèmica per observar claus transcendents en tota gestió que es meriti. Fa ben poc descobria un document, una mena de classe magistral d’un estadista argentí fundador del justicialisme, que es plantejava la necessitat de l´’adequació científica sobre tota iniciativa, és a dir que en la gestió pública també s’escau el mètode científic, desmuntant doncs aquella fórmula cobejada per el que ell anomena amateurs, en definitiva els illetrats que planen sobre la classe política, els que per tota definició en diuen de la política art; formint-se els deia l’estadista en el document, formint-se...
