“Tots apel·len a la justícia, però només fins a cert punt, y no es refereixen a la justícia suprema en tota la seva integritat. Per exemple, sembla que la justícia consisteix en la igualtat, i així és, però no per a tots, sinó per als iguals; i la desigualtat sembla ser justa, i ho és en efecte, però no per a tots, sinó per als desiguals. Ara bé, es prescindeix de per a qui, i es jutja malament. La causa és que es jutja sobre un mateix i, en general, quasi tot el món és mal jutge sobre les coses pròpies.” [1]
[1] Aristòtil. Política (trad. Julián Marías y María Araujo). Centro de Estudios Constitucionales. Madrid. 1983. Citat a Kelsen, Hans. Una nueva ciencia política?. Katz Editores. Ekhard Arnold Ed. Madrid. 2006. Pag. 61
