Caminant entre matins
A resguard de les arbredes,
El silenci s’esmuny
Per entre els trepigs en cadència
Que la passejada porta.
Sembla com si la vila
Esdevingués temple,
Com si ningú s’atrevís
A dir una paraula
Més alta que l’altra,
Com si tothom hagués decidit
De tancar-se a pany i clau
I deixar que l’estiu
Passes com aquell carro
Vell i rònec que encara
Recorre els antics camins
De l’horta estant.
Mentre,
continuo caminant,
Entre matins
i a resguard
De les arbredes,
Quan el silenci s’esmuny.
© Albert Balada
04-07-2009