Ja ho havia publicat al 2006, quan s'acomplien 70 anys de l'assassinat de Federico Garcia Lorca, era 19 d'agost de 1936. Els investigadors diuen ara que no fou només per la seva adscripció esquerrana, tot i ser fill d'una família benestant i burgesa, les seves amistats o les seves inclinacions sexuals, sembla que pot provar-se que també les enveges familiars hi van tenir molt a veure, sigui com sigui, ens cal ara, de nou, als 73 anys de la seva mort homenatjar de nou al poeta.
L'any 1999 dins de “9 poemes per a una exposició”, vaig dedicar-li aquest poema en memòria del seu esperit de llibertat i tolerància:
"Homenatge a Federico"
I la lluna, on és la lluna?.
El seu rostre seré,
amb els ulls lluents
cantava a la negra nit.
Eren les cinc ,
no de a tarda, no.
I la lluna, on és la lluna?,
és preguntava.
Amb la tristor trencant-li el cor.
No fou la bala, no...
I la lluna, on és la lluna!!!
Que la rauxa ja mata el sol!.
Una llàgrima solitària,
un sospir i un viatge cap a l'eternitat.
I la lluna, però, on és la lluna!!??
A la lluna l'ha mort el silenci
i el dol pel poeta assassinat.
A les cinc, amb la negra nit moria.
No hi era la lluna, no,
la lluna moria en ell.
© Albert Balada
1999. Homenatge a Federico, 9 poemes per a una exposició.
