Jugar amb els sentiments, és fer joc brut en política però també en qualsevol de les accions de la nostra vida; això és el que està passant a Catalunya amb aquesta “Consulta” sobre la independència que té lloc, el 13 de desembre de 2009 a 166 poblacions de les més de 900 que conformen el mapa municipal català, que representa a grosso modo poc menys del 5% de la població total catalana.
- En ella no hi ha un control efectiu sobre el cens a priori ni del vot a posterior
- Els observadors internacionals no són tals observadors sinó convidats de moviments independentistes d’altres tants països
- Permeten el vot dels menors de 18, menystenint la majoria d’edat establerta per la codificació civil catalana.
- Permeten el vot dels immigrants sense tenir present si estan en situació legal o no en el país i sense tindre present que el seu vot en una consulta “legal” no podria ser tinguda en compte com tampoc la dels menors.
Imagino que aquells que defensen aquesta consulta, de bona fe, pensaran que el meu plantejament no deixa de ser un recurs al que ells acostumen anomenar “botiflerisme”, res de mes lluny, la veritat és que des de la meva perspectiva no deixa de ser una recurs a la consolidació de una determinada massa electoral que havia quedat malmesa en els darrers estudis d’opinió i poca cosa més, de manera que aquella bona fe que referia és només un aprofitament jo diria que il·legítim per les estructures d’algun partit que veu en aquesta “consulta” aquella emoció infantil que no deixa d’amagar els falsos interessos de recapitular sobre una massa electoral malmesa, però on el resultat és lluny de tot rigor demogràfic, democràtic i politològic.
