Som el que heretem de les nostres
arrels ancestrals i estem condemnats a ser-ho, de manera que ens és obligat de
preservar tot tipus d’herència, material i immaterial, aquelles que conformen l’esperit
i les nostres essències. No seriem res si això no ho féssim, seriem innobles,
irrespectuosos i mals hereus, perquè fins i tot el paisatge ens és donat, la
terra que trepitgem, aleshores, perquè intentem de canviar-ho, en lloc de
preservar-ho, enaltir-ho i mostrar-ho com una realitat que ens defineix. Som el
que som i no podem ser altra cosa més que el que som, tampoc allò que podríem
haver estat i no som, perquè hem de ser doncs altra cosa del que som?
