Giordanno Bruno fou cremat a la foguera per la Santa
Inquisició el 17 de Febrer de 1600 i aquesta fou la manera com rebé la
sentència que el condemnava:
“Avete força piú timore voi nel pronunciare questa sentenza che io nel riceverla”,
Va escriure i ens va llegar coses com:
“Si tot el que existeix, comença per l’ ens principal i suprem, comporta un cert ordre i guarda una dependència, una escala, en la que s’ascendeix de les coses compostes a les simples, d’aquestes a les simplíssimes i absolutes a través del graus intermedis i copulatius que participen de la natura d’un i altre extrem, distingint-se segons la seva essència pròpia –no hi ha ordre on no hi ha una certa participació, no hi ha participació on ni ha un cert entrellaçament, no hi ha entrellaçament sense cap participació–; en conseqüència és necessari que hi ha un únic principi de subsistència per a totes les coses no subsistents” [1]
*Filippo Bruno (Nola 1548-Roma
1600), fou astrònom, filòsof, religiós i poeta italià. Les seves teories
cosmològiques van superar el model copernicà, proposant que el Sol era
senzillament una estrella, així com l’univers havia de contenir un infinit
nombre de mons habitats per esser intel·ligents, a més de sostindre en el camp
teològic una forma particular de panteisme, el que diferia considerablement de
la visió cosmològica sustentada per la Església catòlica. Després que la
Inquisició romana el trobés culpable de heretgia, fou cremat a la foguera el 17
de gener de 1600. Després de la seva mort guanyà fama considerable en
determinats cercles intel·lectuals, particular en el segle XIX i principis del
XX. Se’l reconeix com un màrtir del lliure pensament i de les idees
científiques modernes.
