I mentre esperem que les cuites
siguin acomplertes, la fe esdevé una raó fosca, doncs no se’n sap que sigui de
manera fefaent pas com les passes seguides marquen camí sense retorn o, en tot
cas, que fan el pas més àlgid, ans al
contrari, endevinarem com l’engany, lluny de l’enginy es dibuixa pel menestral
mancat de llinatge, soga al coll i servil sense senyor al que servir, però no
menys mancat de saviesa, aquella la que ha de permetre enaltir la llum que brama i
lluenteja en el foc a camp obert a redós de la lluna i les estrelles,
escarcelleres dels somnis amb ens hem donat...
© Albert Balada
23-2-2013
