“...El bé del món és contradit permanentment pel mal, el patiment
i la corrupció (...) gairebé sembla que el diable volgués embrutar de manera
permanent a la creació per a contradir a Déu i fer irreconeixible la veritat
(...) creure no és altra cosa què, en la foscor de món, tocar la mà de Déu, i
així, en silenci, escoltar la paraula i percebre l’amor” [1]