Niar en el cor dels homes, en el
sospir de l’ànima mentre aquesta es deixa dur per la candidesa del somni,
esperar que remeni les entranyes de l’esser fins a arrelar, de manera que hom
prengui consciència que només el respecte i el valor a les essències mateixes,
aquelles que ens defineixen com a fills de Déu, són les que han de ser
cultivades, aleshores és quan la feina encomanada resta acomplerta, mentre, la
vigilància és obligada i la cura extrema, doncs la tendència natural de l’home,
és precisament tota una altra, egoista com n’és de sí mateix, en lluita
permanent amb el que s’hi oposa...
© Albert Balada
01-02-2013 
