“...I així, cada govern estableix
les lleis segons la seva conveniència: la democràcia, lleis democràtiques; la
tirania, tiràniques, i de la mateixa manera les demés. En establir-les, mostren
els que manen allò que és just per als governants, allò que a ells convé, i al
que se surt d’això el castiguen com a violador de les lleis i de la justícia. Aital
és, el meu bon amic, allò que dic que en totes les ciutats és idènticament just:
lo convenient per al govern constituït. I és aquest, segons crec, el que té el poder,
de manera que, per a tot home que té bon enteniment, allò just és el mateix per
tot arreu: la conveniència del més fort.”[1]
