“Sobre la terra amarga, camins té
el somni, laberíntics, sendes tortuoses, parcs en flor, en ombra i en silenci;
criptes fondes, escales sobre estrelles; retaules d’esperances i records. Figuretes
que passen i somriuen –joguets melancòlics de vell–; imatges amigues, a la
tornada florida del sender, i quimeres rosades que fan camí... lluny...”[1] (XXII)
[1] Machado, Antonio (Sevilla, 26 de juliol del 1875 - Cotlliure, 22 de febrer del 1939) Soledades,
poesía.