Així tant contempli la bellesa,
Que plena sigui la meva vista d’ ella.
Línies del cos, llavis vermells, membres voluptuosos.
Cabells com manllevats de les estàtues gregues:
Sempre formosos, tot i despentinats,
Caient, una mica, sobre les fronts blanques.
Rostres de l’amor tal com els anhelava
La meva poesia... en les nits de la meva joventut,
En les meves nits, furtivament, trobats.[1]
