La raó profunda del pensament,
relata a ben segur una realitat mistèrica que entronca amb la nostra relació
atàvica amb la Creació, doncs no és silenci el que acompanya tot moment, sinó l’avantsala
del llenguatge i l’expressió, la idea com a unitat que es conforma i es
transforma, fins al tot, per esdevenir pensament i per tant concepte abstracte.
La nostra realitat present,
dialogada, beu d’aquella primigènia essència
, que és on viu una de les realitats de la nostra ànima, aquella que pot
connectar amb les diferents connexions del pensament, aquella que s’enlaira del
món físic al món espiritual; som doncs pensament en la nostra més íntima
concreció, d’aital manera que en la contemplació, en la reflexió, en la
introspecció ens retrobem amb nosaltres mateixos com a part que som d’un tot
expressivament immens.
©Albert Balada
16-11-2013
