La maduresa depèn de l’ús que s’hagi
fet dels coneixements i la experiència.
El major miracle del que podem gaudir és del senzill fet de la nostra
existència i a cada instant, a cada
moment hi incorporem cognició i vivència, de manera que ens recreem en
això, esdevenint essers nous, distints a com érem un instant abans, tot i així,
només és a partir d’aquell ús que esdevenim veritablement nous, veritablement
madurs, veritablement humans, de manera que creem el nostre present a partir de
conrear la nostra existència, aquella que esdevé vana i banal alhora si no és
individualment útil i social aprofitable.
La lògica de la Creació, doncs,
radica en nosaltres mateixos com a realitat divina que som, expressió mateixa
de totes les qualitats que ens han estat atorgades, però és en el nostre lliure
albir quan esdevenim encara més propers a Déu, des del moment en el que prenem
consciència del sentit de la nostra vida, del valor preuat que significa, com
de les nostres accions, inaccions i pensaments.
© Albert Balada
06-11-2013
