La fotografia és original de Montse Esteba
Hi ha una saviesa limitada, però aquella que pot ser accessible fins a
un nen de cinc anys, és aquella autèntica i il·limitada saviesa que ens parla
de la capacitat humana per entrar en connexió amb la veritable essència de la
saviesa, com llum que és de la nostra existència.
Com l’aigua que mulla la terra i inunda de bonhomia les nostres
essències, la saviesa ens reclama un diàleg transcendent en aquest procés que
ens assimila-la d’aital manera que perceben la igualtat en la possibilitat d’accés.
Per tant no només l’ensenyament conrea la saviesa, també el pensament i
la disposició intel·lectual de cada esser per conrear-lo. Potser la manera com hi
arribem sigui distinta, però la certesa
és que sota el vestit que les convencions socials hi donin, hi pot haver res o
molt, hi pot haver una consciència projectant saber o no, però lluny dels
estereotips al que ens té acostumats la nostra societat, hi ha un seguit de
valors essencials que ens descriuen com pensar i en aquest treball, en educar
la ment per a saber com i de quina manera elaborar els ensenyaments, aleshores
estarem ensinistrant-nos, de manera que puguem fer una passa més enllà del món
físic, tot mirant per sota i per sobre de la superfície mateixa del pensament,
una visió multidimensional que també ens recrea a nosaltres mateixos.
© Albert Balada
09-11-2013
