La fotografia és original de Llorenç Melgosa
Hi ha qui diu, i potser
tingui raó que ens estem creant i recreant, d’igual manera a com canviem la
pell, també els nostres sentits i sentiments, es re formulen a partir de les
experiències que hom va conreant en la vida, de les experiències i del
contracte amb el proïsme que també hi ajuda, d’igual manera com les causalitats
que en aquestes circumstàncies es plantegen.
No som iguals, doncs, avui
que ahir, com tampoc no ho serem demà, el que fa que una similar situació
puguem valorar-la de manera distinta, això, no deixa de ser testimoni de la
nostra evolució, que és en un sentit positiu si hem arribat a la conclusió que
formem part de la ànima universal que és el tot, vol dir que sabrem obrar en
perspectiva a partir del convenciment que en tenim.
Aquesta experiència de
creixement ens obliga, però a ser exquisits i extremadament curosos respecte
del bé en el que n’ hem de ser garants, assolint el mestratge amb el temps, a
partir de l’estudi, de la lectura com de la observació, doncs ens devem, també a
aquest imperatiu que igualment ens ajuda a fer brollar de nosaltres mateixos
aquella rectitud que esdevé sol·lícita en la nostra relació social, però també en
la sol·lícita relació amb el nostre jo espiritual.
© Albert Balada
21-11-2013
