Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris bonhomia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris bonhomia. Mostrar tots els missatges

divendres, 22 d’agost del 2014

El suport al Jihadisme, Ingenuitat, idiotesa o niciesa?



Hi ha ancorada. principalment en el progressisme. una determinada bonhomia respecte del jihadisme que no puc entendre, sinó és perquè la ignorància és germana del mal i avui el Jihadisme està instal•lat de Gaza a Irak i de Líbia a Nigèria, el perill és enorme i ens ho mirem com embovats, això sí, tot fent bandera contra el sionisme, que fa “progre”, és clar, no fos cas. El dit, no se si és ingenuïtat, idiotesa o niciesa!

© Albert Balada
15-08-2014

dissabte, 15 de febrer del 2014

Petites píndoles de bonhomia...



Petites píndoles de bonhomia ens ajuden a cuidar la nostra ànima i el nostre entorn, fent saludables els nostres sentiments, com també les nostres paraules, aquelles que fan paisatges.  Quina és la comprensió necessària per a entendre la diferència entre la foscor i la llum? El sentit figurat d’aquests dos mots entronca amb  el dels seus homònims del món físic i ens evoca el sentit del pensament, però també el del despertar del dia, des de la matinada a l’alba i d’ ella a la claror incipient que lluenteja el llevant, una evocació aquella que ens deixa altres mots com ara claror, benedicció, tranquil·litat, prosperitat, en contrast amb reptes, confusió, dificultat, tots en combinació que ens porten a madurar com a essers humans en el nostre trànsit vital, fins al dia que en ella serem capaços d’establir la diferència entre la foscor i la llum, entre el bé i allò que no ho és; en aquest despertar la tradició sefardita ens evoca la figura del gall i el seu cant,  símbol d’una actitud plena de optimisme, esperança i creença, que visualitza i celebra la benedicció, fins i tot abans que aquesta sigui de fet una realitat.

© Albert Balada

15-02-2014

dissabte, 15 de març del 2008

Auctorictas


Resulta estrany de vegades el respecte que pots sentir per algú amb qui no compareixes una part del ser individual, amb tota probabilitat el sentit monacal que sostenia, la seva pròpia pertinència a l’orde fundada per Benet de Núrsia. Improbable doncs de compartir principis ecumènics, tot i que les regles de l’orde serien fàcilment assumibles, però respecte per qui en la protecció de la “regla”, a partir del model monacal primigeni, sostenia per l’auctorictas atorgada els principis del progressisme i la defensa del país, com si no podríem haver vist la seva signatura en el document “manifest sobre la familia i la llibertat sexual”. Els qui el recorden, ho fan sobre la bonhomia, l’afabilitat, i la intel·ligència que avui em recordava algú, en tot cas, el cercle dels éssers en perfecció s’ha tancat sobre Dom Cassià Maria Just, en un dia de març, com en d’altres anònims fora del temple del saber en el camí cap a l'orient etern.