Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris benedicció. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris benedicció. Mostrar tots els missatges

dissabte, 15 de febrer del 2014

Petites píndoles de bonhomia...



Petites píndoles de bonhomia ens ajuden a cuidar la nostra ànima i el nostre entorn, fent saludables els nostres sentiments, com també les nostres paraules, aquelles que fan paisatges.  Quina és la comprensió necessària per a entendre la diferència entre la foscor i la llum? El sentit figurat d’aquests dos mots entronca amb  el dels seus homònims del món físic i ens evoca el sentit del pensament, però també el del despertar del dia, des de la matinada a l’alba i d’ ella a la claror incipient que lluenteja el llevant, una evocació aquella que ens deixa altres mots com ara claror, benedicció, tranquil·litat, prosperitat, en contrast amb reptes, confusió, dificultat, tots en combinació que ens porten a madurar com a essers humans en el nostre trànsit vital, fins al dia que en ella serem capaços d’establir la diferència entre la foscor i la llum, entre el bé i allò que no ho és; en aquest despertar la tradició sefardita ens evoca la figura del gall i el seu cant,  símbol d’una actitud plena de optimisme, esperança i creença, que visualitza i celebra la benedicció, fins i tot abans que aquesta sigui de fet una realitat.

© Albert Balada

15-02-2014

diumenge, 19 de gener del 2014

Sense apartar-nos del món...



Sense apartar-nos del món, podem descobrir l’interior de la nostra ànima, si som capaços de franquejar la porta que ens obre al sentit d’una nova dimensió a la que hi haurem arribat després d’anar pujant pels esglaons de l’escala de la nostra vida, però també des del coneixement que ens és necessari de conrear per a poder comprendre el sens de tot plegat.  

Les llàgrimes i greuges, han de deixar pas a la construcció d’un món nou, des de les essències mateixes, on les paraules tinguin un significat distint, sense fúria, descobrint-les, com instruments que són de l’existència, com un vestit que ens engalana el trànsit; aleshores ens sentirem forts per a endinsar-nos des de la foscor a la llum, coratjosos i beneïts...

© Albert Balada

19-01-2014  

divendres, 6 de desembre del 2013

Hi ha paisatges...




Hi ha paisatges impressionats que s’assimilen a una relativa llibertat d’agradable complaença, remeis d’antic, amulets potser que esdevenen del record, en el temps, probablement perquè l’extensió de la saviesa es dóna precisament a partir del cúmul d’experiències que s’hi aglutinen, quina grandesa no acostuma a revelar-se gairebé mai, perquè hi ha històries que queden aixoplugades en una altra dimensió de la memòria.

La fortalesa, tanmateix, radica en el respecte a aquella dimensió oculta, no menys humana, per la que hom ha transitat, honorant la senzillesa de les coses que alimenta l’esperança, malgrat el desig de preservació de les elits, però el respecte, fins i tot en l’adversitat, esdevé cadena difícil de trencar, si la desesperança no la rovella, convertint la reputació en una sort de miracle que projecta una profunda i transcendent lliçó que emana  del poderós efecte de la paraula.

Tot i així, el silenci, ubicat també en el temps com en l’espai, atorga com a pausa eloqüent la divina complaença del deure allunyant del soroll que amara la calma, en el que nia la perspectiva amb la que cal mirar i emmirallar-se,  per a poder aconseguir  d’alimentar l’esperit en projecció, abastant noves carenes des de les que contemplar la vida, des de la benedicció que ens és atorgada.

© Albert Balada

05-12-2013    

diumenge, 24 de març del 2013

La flaira...





La flaira de l’encens embolcalla, com una mística sensació; moments de transició, fum blanc d’homenatge, reverència i benedicció; hipnòtica experiència mentre el cant ressona al llarg del creuer i cau lentament, del temple estant, sobre l’oració silent...

© Albert Balada
24-03-2013

diumenge, 16 de setembre del 2012

Una cita: Benet XVI




“...La pau no és només un pacte o un tractat que afavoreix una vida tranquil·la, i la seva definició no es pot reduir a la simple absència de guerra. Segons la seva etimologia hebrea, la pau comporta: ser completa, estar intacta, acabar alguna cosa per a restablir la integritat. És l’estat de l’home que viu en harmonia amb Déu, amb ell mateix, amb el seu proïsme i amb la natura. Abans de ser alguna cosa exterior, la pau és interior. És una benedicció. És el desig d’una realitat. (...) El fruit de la justícia es sembra en la pau per aquells que treballen per la pau”[1]



[1] Benet XVI. Exhortació apostòlica postsinodal “Ecclesia in medio Oriente”. Libreria Editrice Vaticana. Ciutat del Vaticà. 2012.Pag 12