No dubteu ni per un moment que tot plegat és nogensmenys que un reflex de la nostra pròpia iniquitat, en som responsables, per confiança i bona fe, però és el moment de veure les coses tal com són, perquè res és el que sembla, encara que no hi hagi res de nou sota el sol, pensem que potser hi ha noves formes, objectivament distintes, un món nou més enllà de les paraules dites, i els fets que es repeteixen, perquè com l’or corromp el cor de l’home també el poder, també els pensaments possessius, els excessos, també de la ment i no només del cos, també la incapacitat per valorar la existència i el proïsme, com la negació vehement de la veritat i les transgressions que se’n deriven, l’ interès personal pur superant el bé comú, l’associació als bens materials, l’ envaniment, l’enaltiment, la cenodoxia i la filargia sempre presents en les actituds humanes, darrera dels somriures complaents i fins i tot suposadament amicals...
© Albert Balada
05-03-2014
.jpg)
