No dubteu...

La fotografia és original de Llorenc Melgosa Alonso

No dubteu ni per un moment que tot plegat és nogensmenys que un reflex de la nostra pròpia iniquitat, en som responsables, per confiança i bona fe, però és el moment de veure les coses tal com són, perquè res és el que sembla, encara que no hi hagi res de nou sota el sol, pensem que potser hi ha noves formes, objectivament distintes, un món nou més enllà de les paraules dites, i els fets que es repeteixen, perquè com l’or corromp el cor de l’home també el poder, també els pensaments possessius, els excessos, també de la ment i no només del cos, també la incapacitat per valorar la existència i el proïsme, com la negació vehement de la veritat i les transgressions que se’n deriven, l’ interès personal pur superant el bé comú, l’associació als bens materials, l’ envaniment, l’enaltiment, la cenodoxia i la filargia sempre presents en les actituds humanes, darrera dels somriures complaents i fins i tot suposadament amicals... 

© Albert Balada

05-03-2014

Descuidant les coses...

La fotografia és de la localitat de Tastavins al Matarranya.

“Descuidant les coses d’aquest món, em vaig entrescar en el retir i el progrés de la ment, amb el que reclòs d’aital manera, per sobre del vulgar coneixement, vaig despertar la roí natura del meu fals germà, i la meva confiança, com a pare excels, va veure nàixer en ell una proporcional falsia, tan gran com era la confiança, il·limitada per cert, un crèdit sense fi.

Ensenyorit així, nogensmenys dels bens de les meves arques, sinó de tot quan procura el poder, tal com qui, transgredint la veritat, tomba de tal manera la memòria al pecat que a força de repetir una mentida li acaba donant crèdit, ell, el meu substitut, de tan exercir l’aparença sobirana amb tot el privilegi, va acabar per creure’s  el mateix duc. Cresqué aleshores la seva ambició.”[1]

---

[1] Shakespeare, William. La Tempesta. Editorial Norma. Buenos Aires. 2000. ISBN 9789580458982. Pag. 30