Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris naixement. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris naixement. Mostrar tots els missatges

divendres, 12 de juliol del 2013

Existeix, si més no...


“Existeix, si més no, una veritat molt simple: el naixement, el creixement i la mort constitueixen el cercle ferri en el que es troba confinat tot allò humà i que cal sigui corregit. No hi hauria, aleshores, res de més estrany en el fet que la filosofia grega, després d’haver assolit el més elevat creixement amb Aristòtil, s’hagués marcit immediatament.

Però la mort dels herois és similar a la posta de sol i no a l’esclat d’una granota que s’ha unflat. I, a més, el naixement, el creixement i la mort, són representacions molt generals, molt vagues, en que tot s’hi pot encabir, però on res és aprehès. La mort està ella mateixa preformada en allò vivent; seria menester, aleshores, tant com la forma de la vida, captar aquesta altra, segons la seva estructura, mitjançant el seu caràcter específic.” [1]    




[1] Marx, Karl. Diferència de la filosofia de la natura en Demòcrit i Epicur. Ed. Ayuso. Madrid. 1971.  pag. 9

dimecres, 29 de juliol del 2009

Significances


Deia Oupensky[1] que “l’enigma de la mort es troba amb l’enigma del naixement, l’enigma de la desaparició amb l’enigma de l’aparició” i en aquesta angostura mística ens descobreix el filòsof com de transcendents són els intangibles de la vida, perquè per ell, aquells enigmes estan íntimament connectats amb una expressió absolutament humana, naturalment humana, diria jo: l’amor. En la interconnexió d’aquests fenòmens apareix doncs aquesta subtilesa que podria semblar poètica, però si ens hi parem a pensar, quan el filòsof rus ens diu “en la idea de la interrelació de l’amor i la mort pot trobar-se l’explicació de molts dels fenòmens incomprensibles de la nostra vida”, és perquè s’estableix un nexe comú que ell atribueix a característiques doctrinals, en el que la mort i el naixement intercanvien el seu rol social, esdevenen per a ell un devenir enigmàtic, estrany, on la mort que és el final de la vida és també el principi, el naixement d’una altra vida, mentre al mateix temps el naixement significa un trencament amb quelcom de sobrenatural per esdevenir una mena de creixement en lo espiritual.


[1] Ouspensky, Piotr. Un nuevo modelo del universo.Ed. Kierr. 1977. Buenos Aires. Pg. 547