No és senzill, res no ho és,
descobrir-te com una part intangible de l’Univers, però això només pot succeir
quan la teva experiència ha assolit l’oportuna renaixença de l’ànima, quan tu
mateix et reconeixes distint, perquè ets capaç de sostreure’t a les cuites més
mundanes, quan es desperta en un tu una necessitat imperiosa de transcendir les vel·leïtats humanes, per a retrobar-te, en la Creació, amb el misteri de
tot plegat; no és senzill, però res ni ningú diuen que no sigui possible, i ho
és, de la mateixa manera que la llum del dia neix de la mateixa foscor que va
minvant mica en mica fins que el l’astre rei, esdevé senyor de tot el que es
veu.
Podem intentar-ho, si més no, perquè el món, lluny de reconèixer-se en la
transcendental fita que a la raça humana li ha estat atorgada, es vehicula un i
altre cop sempre a partir de les més insignificants raons, sense observar com ens ha estat rebel·lada la fulla de ruta
que hom cal seguir des de fa mil·lennis, en el respecte a la vida i al proïsme, en la
igualtat que ens fa semblants als ulls del Gran Arquitecte, amb la llibertat
que ens atorga el nostre lligam amb la Essència divina, només, única i
exclusivament per esdevenir feliços en la cerca de la Veritat i créixer
exponencialment en aquesta cerca, en cada instant que hi dediquem, tot conreant
les virtuts reials que ens privilegien; no és senzill i és necessari...
© Albert Balada
30-08-2013
